En aquells dies, Pau i Bernabé se’n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar al regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions. Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats, i amb pregàries i dejunis els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut.
Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d’anunciar a Perga la paraula, baixaren a Atàlia, i d’allà se’n tornaren per mar a Antioquia, des d’on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu perquè duguessin a terme l’obra que acabaven d’acomplir.
Així que arribaren, reuniren la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe als qui no són jueus.

Ac 14,21b-27

Salm Responsorial

Sl 144,8-13ab (R.: 1)

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia.
Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs, i vaig sentir cap a l’indret del tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-que-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat.»
Llavors el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou.»

Ap 21,1-5a

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.
»Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres.
Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.»

Jn 13,31-33a.34-35

"Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres"

L’evangeli d’aquest diumenge tot i trobar-nos en el temps pasqual ens parla de la passió que per Jesús és el moment de la glòria: Quan Judes va ser fora, Jesús digué: ara el Fill de l’home és glorificat i Déu és glorificat en ell. És el moment de la glòria perquè la fidelitat al Pare arriba al seu punt màxim, donant la vida per nosaltres. Però abans d’arribar a la mort deixa als deixebles el seu gran manament: Us dono un manament nou, que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. És un manament nou perquè es tracta d’estimar com Jesús, arribant fins i tot a donar la vida pels germans, bons i dolents com va fer ell. El Senyor ens deixa com a herència no molts manaments sinó un de sol: estimar. Ja sabem que estimar, com diu sant Pau, és la síntesi de tots els manaments. Per això, Jesús deixa com a senyal distintiu dels creients aquest amor: Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà que sou deixebles meus. A la primera lectura, seguint la narració dels Fets dels Apòstols veiem l’activitat de Pau i Bernabé a Listra, Iconi, Antioquia de Pisidia, Perga, Atàlia i Antioquia de Síria: confortaven els convertits, els exhortaven que es mantinguessin fidels, ordenaren preveres, els encomanaren al Senyor. Tota aquesta activitat és fruit de l’amor, amor al Senyor que els va cridar per portar l’evangeli a tots els pagans i amor a tots els qui van acceptar el missatge. En les seves cartes, l’apòstol els demana sovint que vagin creixent cada cop més en l’amor. El terme final és aquest cel nou i la terra nova, la Jerusalem celestial, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs, allà on Déu eixugarà les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat: Jo faré que tot sigui nou. Llavors es viurà aquest amor total entre Crist i la seva esposa que som els creients. Ja no hi haurà ni fe ni esperança sinó visió i possessió però sí hi haurà la realitat d’un immens amor total i pur que hem de començar a viure ja ara.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi